Àrea d’Arqueologia Preventiva i Documentació

Arqueologia Preventiva
L’arqueologia preventiva és un compromís permanent, i sempre fràgil, entre tres exigències contradictòries, totes tres necessàries a la societat: la recerca científica, l’ordenació del territori i la preservació del nostre passat. El patrimoni arqueològic és un bé cultural sotmès a riscos, ja que sovint es tracta de patrimoni desconegut fins a la seva localització, avaluació, documentació, recerca, difusió i protecció. Dins d’aquesta àrea hi ha el Centre de Documentació.

Segons la legislació vigent, entenem per arqueologia preventiva en medi urbà, el conjunt d’accions de recerca arqueològica que es duen a terme abans de la realització d’un projecte de planejament urbanístic, d’una nova construcció, d’una reforma, etc …  susceptible de produir l’afectació irreversible de les restes, tant del subsòl com no . Aquests treballs tenen per objecte examinar les condicions d’adaptació o de modificació de l’obra prevista, per a conèixer i deixar el testimoni més exhaustiu possible de les restes mobles o immobles abans de la seva destrucció, i poder conservar, destruir o moure, amb finalitat de la seva conservació i estudi, de totes o part de les mateixes.

L’ús social del patrimoni, la seva difusió, el seu coneixement per tal de valorar-lo i protegir-lo, ha d’estar sempre present a l’hora de redactar qualsevol document de planejament pel que fa al patrimoni històric, i concretament al patrimoni arqueològic, tant el del subsòl com el patrimoni construït.

Des de l’arqueologia preventiva s’ha de controlar tota actuació sobre qualsevol objecte de patrimoni arqueològic susceptible d’estar afectat tant per l’ordenació del territori, com poden ser les grans obres d’infraestructures (Tren d’alta Velocitat, autopistes, grans col•lectors, etc.), les obres de remodelació internes i les petites obres de particulars. La precipitació en matèria de recerca no és ni bona consellera ni aporta resultats satisfactoris. La finalitat de l’arqueòleg no ha de ser excavar, sinó recuperar tota la informació necessària per a la gestió del patrimoni amagat. Per tant, s’ha d’anar cap a una política on es buscarà més preservar que explotar, s’ha d’aconseguir treure un ús social del treball de l’arqueòleg.

Impactes
En els darrers anys s’han impulsat els estudis d’impacte arqueològic en el marc dels Estudis d’Impacte Ambiental, l’objectiu dels quals és la prevenció dels efectes negatius sobre el medi, i en el cas que ens ocupa sobre el patrimoni històric. Són documents que complementen el projecte i on s’avalua la capacitat del territori d’admetre l’actuació, per tant la seva transformació.

Per desenvolupar un estudi d’impacte és necessari conèixer el territori, per una banda, i el pla que s’ha de desenvolupar, per l’altra, la qual cosa fa que hagin de treballar plegats el projectista i el redactor de l’estudi (tècnic en patrimoni històric).

D’aquesta forma es podrà dur a terme les accions corresponents a l’arqueologia preventiva necessàries per a minimitzar la desaparició del patrimoni històric. És feina de l’arqueòleg comptabilitzar la cultura amb el desenvolupament, així com és responsabilitat del promotor respectar el Patrimoni arqueològic i evitar la seva pèrdua.

Carta Arqueològica de Barcelona
Per a poder conservar el patrimoni en els nuclis urbans és necessari la redacció d’una normativa, que permeti compaginar la renovació i adequació de la ciutat amb la conservació, difusió i potenciació dels valors culturals.

El planejament de protecció del patrimoni d’un nucli urbà i les seves rodalies,  no només ha d’esdevenir una ordenació urbanística compatible amb el patrimoni, sinó que l’ha de potenciar i posar de manifest, per tal que la població se’l faci propi i col·labori amb el seu manteniment. Un dels trets comuns a tota la legislació vigent referent al patrimoni –tant internacional, com nacional i local- és la necessitat de realitzar inventaris i catàlegs. Pel que fa al patrimoni arqueològic, la majoria d’administracions amb competències en matèria patrimonial han fet o estan elaborant inventaris de protecció, que han rebut el nom de cartes arqueològiques o mapes de riscos que, a més de ser una eina d’ajuda a la recerca, han esdevingut un instrument bàsic per a la gestió administrativa de l’arqueologia d’intervenció, especialment pel que fa a la prevenció. És per això que des de l’ICUB s’ha realitzat la Carta Arqueològica de Barcelona. Els seus objectius principals, a banda de l’inventari, són: d’una banda la sistematització de la informació arqueològica i patrimonial de Barcelona. Donar a conèixer la documentació, per poder arribar a l’objectiu final que és fer història de la nostra ciutat. És important no fossilitzar estats o èpoques concretes de la història de Barcelona, sinó d’anar forjant un discurs diacrònic amb les dades obtingudes, tant de la recerca històrica com topogràfica. No s’ha d’oblidar que, sovint, les dades que tenim són fragmentades i heterogènies, i s’ha de buscar la manera d’ordenar-les i posar-les en relació.

A banda de ser un Inventari, és una eina de treball que ens permet dissenyar les intervencions d’exploració, excavació, conservació i restauració. I que ens portarà a: conèixer la potencialitat dels dipòsits arqueològics de la nostra ciutat, aportar noves dades qualitatives per la gestió del medi urbà, planificar la intervenció urbana a Barcelona, planificar la recerca i agilitzar la gestió sobre el patrimoni.

La carta arqueològica ha comportat una millora en la transparència i la informació sobre les recerques arqueològiques a la ciutat.

L’objectiu de la carta arqueològica de Barcelona és generar un conjunt d’informació unificada on quedi recollida tota la documentació del patrimoni arqueològic de la nostra ciutat. Es tracta d’una eina  essencialment orientada vers l’anàlisi, diagnòstic i avaluació dels dipòsits estratigràfics del subsòl i del patrimoni construït, en estreta relació amb la gestió urbanística de l’Ajuntament. S’ha creat un projecte global de documentació on es relaciona la diagnosi amb la recerca: els documents d’avaluació del potencial arqueològic d’un indret, més que una eina de gestió, són un instrument de reflexió de la ciutat.

Recerca
El patrimoni arqueològic és un bé cultural sotmès a riscos, ja que sovint es tracta de patrimoni desconegut fins a la seva localització, avaluació, documentació, recerca, difusió i protecció. Un tret que el diferencia és el fet que el seu estudi sistemàtic pot ser tant o més important que la seva existència material.

La recerca és un apartat que no podem oblidar a la nostra feina, ha de ser com una finalitat de la mateixa. Donar una dimensió i rendibilització social de la nostra tasca ha de ser una de les fites del Servei d’Arqueologia.  El treball de camp, o la recollida de dades no te cap sentit si no és dur a terme una síntesi de tots els coneixements, per tal de poder avançar amb la història de Barcelona.